viernes 28 de diciembre de 2007, 12:16:56

1 Comentarios

Jo i l'esport no ens hem portat mai bé, sempre m'he definit com una persona "torpe", més aviat poc dotada en habilitats típicament esportives com l'equilibri, la força, etc. i sobretot, la coordinació.

A l'escola i a l'institut els esports de competició marcaven l'ordre de les classes: futbol, bàsquet, badminton, voleibol... un suplici per a mi, no pas per la resta de companys de classe que esperaven les dosis de gimnàstica setmanals en candeletes. Ho vaig provar tot, per la qual cosa ningú pot dir que no ho hagués intentat, però l'evidència és una realitat innegable.

Sempre que en parles amb la gent et comenten que probablement és una exageració, però jo en tinc la prova: a l'últim trimestre de batxillerat, quan la mitjana de les notes representa un 60% de la nota d'accés a la universitat, el professor de gimnàstica va fer-me un apart i em va comentar que en principi la meva nota era un 5, però com que se'n havia adonat que, tot i els meus esforços, la meva manca d'habilitat probablement era genètica i no s'hi podia fer res, havia decidit posar-me un 6 per no espatllar la meva nota mitjana de batxillerat, que era -modèstia a part- notable.

Mai m'havia parat a pensar que si haguessin incorporat esports no competitius potser m'hagués anat millor, i aquí trobo l'explicació a la pregunta que em fan els amics quan els dic que m'agrada l'escalada. Si em coneixen de tota la vida ho veuen estrany, com a molt saben que he practicat el trekking i l'escursionisme, però ¿escalada? Potser el secret està en que la competició es fa amb un mateix, amb els límits que s'imposa cadascú i també, gràcies a que es pot practicar en plena natura i amb l'alicient de poder-la observar des d'un altre punt de vista.

1 Comentarios

Enviado por Luscofusco el lunes 18 de febrero de 2008

“El secreto de la mejora personal, en lo que a condición física se refiere, esta en no verse reflejado en los demás, sino en uno mismo. Lo importante es saber apreciar los esfuerzos y los logros propios aunque sean mínimos, y disfrutar de ellos.
El deporte, normalmente te lleva a competir, bien sea con los demás o con uno mismo. Pero, no crees que es mas importante, disfrutar de el, entrando en su esencia o apreciando los buenos momentos q puede ocasionarte...

La escalada como otros deportes tb se puede volver en una frustración. Yo no llevo mucho en ella pero hay una frase q escuche y q la he interiorizado desde el principio, como algo esencial. No hay q obsesionarse con el grado ni con conseguir una u otra meta. Simplemente hay q acariciar la roca, sentir la altura, la naturaleza, el medio en el q estas, los amigos con los q compartes aficiones, el olor q nos rodea, el rocio de la mañana, el frío q a veces se pasa, un momento tan simple como compartir un bocadillo....todas esas cosas y mas, q vas descubriendo si intentas percibirlas. Ahí radica el secreto de apreciar tanto esta como otras actividades... Cuando se aprecia todo esto, con el tiempo se mejora. Pero se mejora principalmente, en el interior de uno mismo. Eso para mi, vale mas q nada!

Solo es mi opinión. Personal y carente de importancia. Nada mas...”